Apropa’t al teu cos i escolta’l

EL CONTROL EMOCIONAL I EL NOSTRE COS. MALALTIES PSICOSOMÀTIQUES.

QUE LA MENT FACI LLOC AL COS.

La Juliana és una dona de certa edat. És amable. Té una veu dolça.

Quan parlo amb ella sempre penso que seria molt bona psicoterapeuta. La seva veu em tranquil·litza i el seu posat fa que em senti bé al seu costat. Se la veu contenta i amb harmonia. Diries que sempre està bé. Té una bona feina i una família encantadora i, aparentment, tot funciona. Quan m’explica la seva història diu que quan era petita era molt bona nena. No s’enfadava mai amb ningú i sempre feia tot el que li deien. Avui dia és una dona molt resolutiva, tot i que darrerament té un discurs plagat de queixes. No pot més: està estressada. També explica que últimament menja molta xocolata, sobretot quan no la veu ningú. Està esgotada de carregar amb la feina, amb la casa, l’educació dels fills,… i no arriba a tot. Sovint se sent sola. Amb un somriure a la cara em diu que no té temps ni per plorar.

La Juliana té molt d’autocontrol de les seves emocions i, per tant, no les utilitza pel que serveixen: per comunicar un determinat estat d’ànim. Sap falsejar-les amb molta facilitat. A vegades està malament i fa veure que està bé. I ningú no ho nota. Només ho sap ella. Encara que s’hagi disgustat per alguna cosa, ella fa com si no passés res i segueix atenent les seves obligacions. De fet, dissimular li resulta molt fàcil: pot posar-se les ulleres de sol quan se li comencen a humitejar els ulls, pot callar quan alguna cosa la disgusta i pot centrar l’atenció en un altre lloc. Això atura el plor. També tensa l’abdomen per evitar tenir tremolors físics que li donin la sensació de tenir la zona abdominal plena de papallones, plena de nervis i neguit. Si la respiració (o els sospirs) provocats per la tristesa es fan presents sap com controlar la musculatura del tors i sap controlar els músculs de la cara perquè no es noti res. Quan algú s’acostuma a mentir emocionalment ja ho fa de manera automàtica. El cos funciona autònomament davant la mentida. La Juliana ja ni se n’adona.

El control emocional de la Juliana es produeix amb la tensió física. I és una moneda de dues cares: a curt termini la nostra capacitat de controlar impulsos i les expressions emocionals suposa un avantatge estratègic molt adequat per a una situació concreta. És una estratègia resolutiva, però quan això esdevé una costum el preu que es paga és molt alt.
En primer lloc perquè és un desgast energètic brutal: mentir i no poder expressar com ens sentim és cansat i estressant. Aquest desgast energètic repercuteix en altres aspectes del funcionament corporal.

Per exemple, el nostre sistema immunològic pot perdre efectivitat i poden sorgir problemes de pell. O quan els músculs del diafragma i l’abdomen es tensen de manera crònica, es pot veure compromès el bon funcionament del sistema digestiu amb la possibilitat que apareixin diversos transtorns gastrointestinals.

En segon lloc, quan inhibeixes l’expressivitat, traduïda en tensió i rigidesa, se’n pot resentir la intimitat i la calidesa de l’amistat: les persones del teu voltant no se t’acosten perquè veuen que ja en tens prou amb tu mateixa, com si el context no t’afectés.

El fet d’excercir un excessiu control sobre la nostra atenció i els nostres músculs fa que gastem molta energia. I això dificulta que ens concentrem a la feina… o que ens costi tenir memòria. Fem veure que estem concentrats però és mentida: no ens n’estem adonant de res, no podem aprendre ni interioritzar res.

L’excés en el funcionament del còrtex prefrontal (que és l’encarregat de controlar-ho tot) fa que necessitem ingerir més gasolina i llavors aquestes persones necessiten més sucre). S’ha vist que hi ha una relació directa entre els nivells de sucre en sang i el control dels sentiments, pensaments i accions.

La Juliana no té consciència del seu sistema corporal ni dels seus marcadors somàtics: és relativament insensible al seu estat intern. No sempre el raonament lógic és suficient per resoldre el que ens passa. Tenir una sensibilitat ben desenvolupada del nostre cos i de com funciona ens ajudarà molt a la vida. D’això se’n diu viure connectats. Cos, ment i emocions estan interconnectats. Desenvolupar una bona percepció de com funciona el nostre cos ens ajudarà a augmentar el nostre nivell de consciencia i a cuidar-nos més i millor. La Juliana necessita prendre consciència d’on sent les seves emocions, del lloc on se li col•loquen i de com el cos s’esforça per intentar mantenir l’equilibri. El cervell és perfectament capaç de silenciar els sentiments perquè per alguna raó ha decidit que poden representar una amenaça o que són inapropiats (a conseqüència de determinades creences o experiències) I per això que, tot i que el cos rep l’emoció amb molta intensitat, la Juliana la ignora completament.

La solució passa per:

  1.  Treballar la consciencia corporal. D’aquesta manera aprendrem a adonar-nos dels senyals que el cos ens envia i, en conseqüència, podrem començar a fer canvis per tal de relaxar-nos i distensionar els efectes. D’això se’n diu bioretrolalimentació i és una tecnica molt útil en aquest casos.
  2. Si hi ha massa soroll al cervell (pensaments, preocupacions, disputes…) la Juliana no pot sentir l’activitat tensional del seu cos. Practicar la meditació o el mindfulness ens ajuda a baixar l’activitat del cervell i a tenir més consciència del funcionament del cos.
  3. Fer excercici, anar a córrer, practicar hata yoga, tai-txi, fendelkrais, una art marcial… potencia la consciència corporal.
  4. El focusing és una tècnica psicoterapèutica que utilitza la capacitat del pacient per prestar atenció als sentiments i desitjos no expressats verbalment.