Autoestima: errors i tòpics

L’autoestima és un dels dels aspectes més importants de la nostra existència psicològica

L’autoestima és un dels dels aspectes més importants de la nostra existència psicològica

Una de les coses més boniques dels nens i nenes és que expressen, sense cap vergonya, la necessitat de ser vistos. La Maria té un any i mig i es deixa caure, per primera vegada, pel tobogan del parc. Quan és dalt de tot crida la seva mare: “Mama, mira!”. La seva mare se la mira i diu: “Oh, que espavilada que ets! Que bé que ho has fet!”

La mare de la Maria no sap que aquesta no és la resposta correcta. Almenys no és la que ajudarà a fomentar l’autoestima de la Maria, tot i que la mare fa aquest comentari amb la millor de les intencions. És un comentari desafortunat perquè confon SER amb ACONSEGUIR. La Maria i la seva mare no estan parlant el mateix llenguatge. La Maria no s’havia plantejat mai que havia de ser espavilada o que passar-s’ho bé dalt del tobogan vulgués dir que feia les coses correctament: l’únic que desitjava era que la mare confirmés la seva experiència i la seva existència: és a dir, vol que la seva mare la miri atentament, la saludi i que, veient que s’ho passa bé, li digui: “sembla que t’ho passes bé, no?”

L’autoestima és el nostre coneixement i l’experiència de qui som. Fa referència a com de bé ens coneixem a nosaltres mateixos i a la concepció que en tenim. L’autoestima pot considerar-se el nostre pilar interior. Una autoestima sana consisteix a trobar-se bé amb un mateix i tenir-se per una persona vàlida pel simple fet d’existir i no per tenir o no tenir unes determinades competències. Al contrari, les persones que tenen poca autoestima s’autocritiquen i se senten insegures i culpables constantment (pensen que no són prou bones). O bé disfressen la seva por al fracàs amb arrogància i fanfarroneria (necessiten pensar que són millors que els altres). O bé s’aïllen, són introvertides, pessimistes i temen la vida. En alguns casos fins i tot es produeixen abusos de droga, comportaments violents o transtorns digestius.

Per altra banda, no hauríem de confondre dos conceptes ben diferents: la confiança en un mateix i l’autoestima. És clar que van associats però no són el mateix: si tens una bona autoestima tindràs confiança en tu mateix, però tenir confiança en un mateix no sempre vol dir tenir una bona autoestima. La confiança en un mateix augmenta amb els èxits obtinguts però l’autoestima es manté en l’èxit i en el fracàs. La confiança en un mateix pot augmentar amb un treball d’entrenament pedagògic, però l’autoestima només es nodreix de l’atenció que rep la persona des de les seves necessitats, no des de les nostres.

Hi ha dos factors bàsics en la construcció de l’autoestima: per una banda, quan les persones més importants de la nostra vida ens veuen i ens reconeixen com som (i no com voldrien ells voldrien que fóssim), això fa que sentim que la gent ens estima per qui som, incondicionalment. I per altra banda, es nodreix del nostre llenguatge personal, del domini que tinguem del llenguatge emocional. Per això és important que nosaltres respectem la seva responsabilitat en aquestes tres àrees de la seva vida:

  • Dels seus sentits: el que té bon gust i mal gust, el que fa bona i mala olor, el que està fred i calent,…
  • Dels seus sentiments: la felicitat, l’amor, l’amistat, la ràbia, la frustració, la culpa, el dolor, el desig… i en relació a qui i a què es produeixen aquests sentiments.
  • De les seves necessitats: la set, la fam, la son, la intimitat…

Si no ho fem així tendirem a invisibilitzar els nostres fills, a ensenyar-los que només estem contents quan responen a les nostres expectatives, pensant-nos que no tenen prou criteri pel fet de ser infants: “La mama no m’escolta, només parla ella i em fa raonar segons els seus interessos. No diu la veritat”. Hem de ser conscients del seu dret a tenir necessitats, desitjos, experiències i sentiments i el dret a expressar-los. Hem de veure les seves necessitats des del seu punt de vista. Estimar-los com són i no menysprear les seves aspiracions, amb comprensió i prenent-los seriosament. L’autoestima, tant l’alta com la baixa, és una qualitat existencial: és un dels aspectes més importants de la nostra existència psicològica i canvia al llarg de les nostres vides, augmenta i disminueix.