Una relació de parella és un procés ininterromput de recerca mútua i d’explicació recíproca
Estic cansada, esgotada, dels retrets que ens fem amb la parella. Es pot conèixer la parella en profunditat?
Quan fem retrets a la nostra parella és perquè li volem dir una cosa important i, al mateix temps, deixar-li clar que ens sentim malament amb algun aspecte del seu comportament.
Nietzsche deia que un de sol no té mai la raó però que amb dos comença la veritat.
La Clàudia i el Pere van venir a teràpia de parella perquè amb les estrictes mesures del confinament domiciliari havien petat. Ja fa quinze anys que són parella i tenen dos fills. Ja no poden més. Des de fa dos anys s’han distanciat cada dia més i quan intenten parlar acaben fent-se retrets l’un a l’altre.
El Pere creu que la seva parella no està mai contenta amb res. La veu com una dona exigent. La Clàudia creu que el Pere és impulsiu i que és poc constant. El veu com algú fràgil. La Clàudia sempre retreu al Pere que no reconeix cap error i el Pere a la Clàudia que ella el pretén reeducar. El més interessant de tot és que tant un com l’altre tenen raó. És veritat que el Pere no reconeix cap error, però també és veritat que quan el reconeix, la Clàudia pretén que faci les coses com ella vol.
Un altre retret que la Clàudia li fa al Pere és que s’implica poc en la relació de parella i un altre que el Pere li fa a la Clàudia és que ella sempre el vol controlar. La poca implicació del Pere és certa però, en bona part, és perquè el Pere intueix que rere el retret hi ha una trampa i que el que la Clàudia pretén és marcar com s’ha de comportar el Pere en la relació de parella.
Un tercer retret recurrent és que la Clàudia pensa que el Pere no es responsabilitza prou dels seus fills. En Pere, en canvi, pensa que és ella qui no vol compartir la responsabilitat perquè, en el fons, ella vol continuar prenent totes les decisions. Un i altre volen mostrar allò que és important per a ells, però amb un retret rere l’altre només aconsegueixen empatar i neutralitzar els retrets mutuus: aquell que fa retrets a la parella està cec d’un ull però, en canvi, amb l’altre ull hi veu excepcionalment.
Amb els retrets, els membres de la parella s’estan dient: “Veig en tu el que tu no pots veure”. És una ceguesa cap a un mateix que, paradoxalment, fa que veiem a la parella amb tota claretat. Per això és molt important (i difícil) no ignorar allò que l’altre ens diu per tal de mantenir la pau però també per confrontar-ho i permetre que la relació avanci. Caldrà que tots dos entrin en conflicte per discutir i trobar, junts, solucions en les quals es puguin identificar. No estimularem l’altre cap al seu creixement personal, ni generarem canvis, si pressionem amb expectatives, retrets i exigències. Ho hem de fer amb confiança i respecte cap a l’altre. Amb menys pressió aconseguirem millors resultats.
Una relació de parella és un procés ininterromput de recerca mútua i d’explicació recíproca.
Com es veuen l’un a l’altre?
La Clàudia i el Pere es veuen mútuament a través dels ulls de la seva pròpia experiència i s’entenen l’un a l’altre en funció del seu propi llenguatge. La imatge que tenen l’un de l’altre està determinada, de forma molt intensa, per esquemes personals adquirits durant la infància i pel solatge que han deixat les experiències amb d’altres persones importants a la seva vida.
El que serà decisiu és si la Clàudia i el Pere estan disposats a aprendre a qüestionar-se la imatge que s’han fet de la seva parella i de si són conscients que la seva percepció té un caràcter transitori, que ha de corregir-se, ampliar-se i enriquir-se de manera constant.
Amb els anys, el Pere s’ha acomodat a la imatge que té la Clàudia d’ell i la Clàudia a la imatge que el Pere té d’ella. En certa manera som el que els altres veuen en nosaltres i, a l’inrevés, nosaltres som autors de la imatge que els altres es tenen d’ells mateixos. D’alguna manera som responsables del rostre que els altres ens presenten. La Clàudia desitja que el Pere canviï però no està disposada a canviar la idea que té del Pere.
En definitiva, les relacions amoroses estimulen a què cada membre de la parella es defineixi amb més claredat i a què cadascun d’ells modifiqui la imatge interna que té de l’altre.