“Sentir gratitud i no expressar-ho és com embolicar un regal i no donar-lo”
(William Arthur Ward)
La gratitud no és només una de les millors maneres de ser feliç, sinó que també és una de les millors maneres de sentir-nos millor, d’estar menys estressats i de ser més optimistes.
Els neuròlegs afirmen que un dels mecanismes de protecció i defensa del nostre cervell és centrar-nos més en les experiències negatives —per tal d’evitar els perills— que en les positives —per tal d’aconseguir recompenses. Aquest biaix negatiu és inevitable, però tenim estratègies per compensar-lo. I una d’elles és la gratitud: que ens enfoca en els aspectes positius i que té com a efecte secundari l’enfortiment de les relacions socials i familiars.
ALGUNES TÈCNIQUES PER ESTIMULAR LA GRATITUD
Però, com podem exercir la gratitud en la nostra vida quotidiana? A mi, una de les tècniques que més m’agrada és la llibreta de les gràcies. La vaig aprendre del doctor Mario Alonso Puig i sempre l’explico i la recomano en els cursos de PNL i mindfulness i en la meva feina com a professor:
LA LLIBRETA DE LES GRÀCIES
Només cal tenir una petita llibreta i un llapis a prop del llit i abans d’anar a dormir apuntar-hi una cosa per la qual donem gràcies: la que sigui: petita o gran. “Dono gràcies per sentir-me tan estimat”, “dono gràcies per poder dormir en un llit tovet i confortable”, … i fer que aquest gest sigui l’últim del dia.
A l’hora d’aixecar-nos pel matí, ens asseiem al llit i obrim la llibreta: podem llegir les dues o tres últimes coses que hi hem apuntat. Així comencem el dia conscients de dues o tres coses que formen part del nostre dia a dia i que són un motiu d’alegria i felicitat. Una bona manera de començar!
És important conservar la llibreta de les gràcies a la tauleta de nit, o en un calaix, perquè encara que hàgim abandonat l’hàbit d’escriure-hi coses, en un moment de crisi, de debilitat o de foscor, ens pot fer de salvavides: hi podem trobar desenes o centenars de motius per estar agraïts.
EL PERDÓ I EL RECONEIXEMENT
Perdonar als que ens han ferit no vol dir disculpar-los del mal que ens han fet sinó oferir-nos a nosaltres mateixos l’oportunitat de ser lliures del nostre enuig i ressentiment.
Tot i que el perdó no sempre és fàcil, sovint és més habitual que compartir amb algú allò que ens agrada d’ell o d’ella. Una bona manera de començar a expressar les coses positives dels altres pot ser fer una llista d’allò que ens agrada d’algú: els nostres fills, la nostra parella, els nostres pares, els amics, els companys de feina… Un segon pas seria compartir la llista amb la persona interessada. Tots hem pensat i ens hem emocionat amb coses dels altres que ens agraden. Per què no les hem de dir?
També pot ser molt satisfactori, tant si hem fet la llista anterior com si no, escriure una carta a mà —no una nota o un correu electrònic, ni un whatsapp— per expressar a algú el nostre agraïment.
5 PETITS GESTOS QUE ENS FAN GRANS
- Un d’aquests petits gestos que ens fan grans costa tan poc com prémer un botó: als que acostumem a moure’ns per les xarxes socials —facebook, instagram, twitter, …— ens encanta compartir coses, pensaments, sensacions… però també ens encanta rebre likes, opinions, mostres de suport, etc. Així utilitzarem les xarxes per interactuar amb els altres i no per fer monòlegs.
- Podemrevisar periòdicament allò qeu no utilitzem o que no necessitem i regalar-ho, donar-ho, cedir-ho a algú que en pugui treure profit. És allò de “todo el mundo da lo que recibe y luego recibe lo que da” que canta Jorge Drexler.
- Un gest petit i no sempre fàcil és parlar bé dels altres: de la mateixa manera que quan no hem estat ben tractats cal denunciar-ho i queixar-nos, quan hem estat ben atesos, quan ens hem sentit còmodes, també ho podem dir.
- Quan parlem amb algú, deixem el mòbil a banda i ens centrem només en la persona que tenim al davant, en el que ens diu i en el que volem dir.
- I un últim gest, més simbòlic que altra cosa però amb un poder de canvi i transformació brutal, és el de recollir de terra la brossa que algú altre ha llençat, per desídia, per mala educació o per descuit. Ens ajuda a no jutjar, a fer les coses per pròpia motivació sense esperar res a canvi i a fer del món un lloc més habitable.
DUES FORMES D’ANAR MÉS ENLLÀ
M’agraden especialment dues formes d’anar encara una mica més enllà de la gratitud i que intento posar en pràctica des de fa anys:
La primera és posar en contacte amics i persones conegudes que penso que es poden entendre mútuament. És una manera de superar la gelosia i l’enveja i una manera genial d’expressar a totes dues persones el teu amor i admiració cap a elles. És una acció potentíssima i amb molt de potencial transformador. Prova-ho!
La segona és compartir coses que saps fer o que has après amb els altres. Per a mi és l’acció revolucionària per excel·lència.