La postura de la meditació

El més important i el que totes les tradicions espirituals tenen en comú a l’hora de meditar és l’aliniació de la columna i el cap: des de la coroneta fins al coxis. Per aconseguir aquesta posició ho podem fer asseguts en una cadira, de genolls sobre una banqueta o a terra (a sobre d’un coixí).

Amb cadira

Si seiem a sobre d’una cadira és preferible que no tingui respatller ni lloc per a reposar els braços. Com més senzilla millor (de fet podria ser perfectament un tamboret baix o una caixa una mica alta): l’important també és que els peus arribin a terra i que les cames facin un angle recte. Un altre aspecte a tenir en compte és que el cul ha d’estar més elevat que els genolls, de manera que no tallem la circulació de l’aire a la zona abdominal i ventral: per això ens podem posar un coixí al damunt de la cadira.

Amb banqueta

Les banquetes de meditació ja tenen un disseny especialment creat per adoptar la postura amb facilitat (fa pendent, està encoixinada i no rellisca). Això sí, haurem de posar-nos de genolls (la postura es diu seiza) i tenir la precaució de col·locar-nos a sobre d’alguna manta per no fer-nos mal al dors del peu (que és la part que més pateix en aquesta posició).

Amb coixí

La postura més popular per meditar és la clàssica i icònica figura d’un buda assegut en la postura del lotus. Els occidentals, sempre encuriosits i fascinats per la visió romàntica que ens arribà del budisme durant el segle XIX, maldem per aconseguir aquesta imatge en nosaltres mateixos. La veritat, però, és que amb una cadira n’hi ha prou.

Si seiem a terra, però, hem de tenir present que necessitarem un coixí que ens elevi una mica el cul per damunt dels genolls. És la manera de col·locar completament plans els isquis (que són els ossos en forma de pala que tenim al cul). També és preferible que disposem d’un zafu (un coixí especialment dissenyat per meditar): n’hi ha de diferents tamanys, són regulables i els millors (almenys per mi) són els que estan farcits de miraguano (una fibra vegetal elàstica i compacta que aporta el màxim de confort). Finalment, necessitarem un zafuton (o el que és el mateix: una manta o un edredó posats a sota del coixí) per evitar fer-nos mal al dors del peu, al turmell i als genolls.

Comencem per asseure’ns al coixí amb el cul situat al mig i creuem les cames. És important flexionar-les bé i girar el peu de manera que la planta quedi mirant amunt (això fa que el genoll roti correctament i no ens lesionem). Podem adoptar la postura del lotus sencer (amb els dos peus a sobre les cuixes), la del semilotus (amb només un peu a sobre la cuixa), la del quart de lotus (amb un peu a sobre el panxell de la cama) o la birmana (amb les cames creuades). La clau de la postura és que els genolls toquin fermament a terra sense dificultat i que el cul reposi a sobre del coixí amb els glutis ben oberts i relaxats. Això farà que els isquis estiguin plans i que la columna quedi completament aliniada.

Comencem

Quan ja tenim la posició, hem de tirar el cos endavant i elevar-lo lentament, imaginant-nos que ens estiren de la coroneta com si fóssim una titella (si seiem a terra, això farà que el cul avanci fins a la punta del coixí). Automàticament, la cara quedarà aliniada amb la panxa i el coll no patirà. Obrim bé el pit i les espatlles, atents a què a les espatlles no hi hagi tensió: han de quedar relaxades. Els braços cauen i les mans reposen damunt les cuixes o a la falda. En el budisme zen (que és el que jo practico) col·loquem el dors de la mà esquerra damunt el palmell de la mà dreta amb els polzes tocant-se lleugerament i formant un òval: els polzes reposen sobre la panxa a uns dos dits per sota del melic (pot ajudar-nos col·locar un petit coixí a la falda que ens mantingui les mans a l’alçada correcta.

Finalment només caldrà deixar caure la mirada uns 45 graus (a un metre davant nostre) amb els ulls entreoberts i desenfocats i enganxar la llengua al paladar, assegurant-nos de no tenir cap tensió a la boca, mandíbules i llavis i relaxant també els músculs de la cara.

Alguns apunts finals

  1. No cal seure a terra.
  2. La postura és important, però no ens hem d’obsessionar. La perfeccionarem amb la pràctica.
  3. Sempre, per molts anys qeu faci que meditem, corregim i ajustem aspectes de la postura.
  4. No cal tenir el millor coixí, banqueta o cadira, però augmenta el comfort (sobretot al principi de la pràctica).