M’ha vingut a veure la senyora ansietat. Què m’està passant

La senyora ansietat ens ha vingut a veure a tots més d’una vegada a la nostra vida i alguns cops ens hem deixat envair i s’ha apoderat de nosaltres. Tota la població, tant adulta com infantil, ha tingut ansietat algun cop. Quan els adults tenim ansietat es pot saber perquè acostumem a tenir taquicardia, suor a les mans, tremolor a les cames, sensació d’ofec, mareig, insomni… en els infants, la reconeixem per l’insomni, el fet de quedar-se en blanc, mal de cap, mal de panxa, plor fàcil, conductes obsessives o evitatives… El nostre cos es posa en estat d’alerta, és a dir, ens diu que hi ha perill i somatitza el nostre malestar provocant que ens trobem malament. És el sistema que té el cos per defensar-se contra el que nosaltres percebem com a perillós.

El nostre cos expressa l’estat de la nostra ment i ens diu que hem arribat al límit i que necessitem parar, reflexionar i redirigir la nostra vida. Alguna cosa no va bé, no funciona, i esbrinar què és, sempre és més fàcil en un adult que en un infant. Totes aquestes sensacions físiques van acompayandes de pensaments negatius i de respostes conductuals relacionades amb els nostres pensaments. Si tens molta ansietat pots tenir un atac d’ansietat (por a morir-te) i, quan això passa, sovint arribem a urgències o a la consulta del metge de capçalera o pediatre. Ens donen un calmant i ens tornen cap a casa o ens deriven a un especialista. Tothom que ha patit un atac d’ansietat sap que la sensació és horrible i s’ho passa molt malament. A més, costa molt de cara als altres fer entendre el que t’està passant i llavors arriba la incomprensió per part de la parella, la família i els amics o l’escola.

Els atacs d’ansietat es poden donar al carrer, a casa, a la feina… a l’escola… i no cal que hi hagi un motiu obvi perquè et passin, però és ben cert que hi ha moments al llarg de la nostra vida que és més fàcil que apareixin, per exemple quan se’t mor un familiar. O, altres vegades, l’ansietat surt després d’haver passat una temporada de fragilitat o d’estrès. Necessitem un bon salvavides per recuperar la calma i reorientar la nostra manera de viure i d’entendre la vida. Si això no es fa, l’ansietat o l’atac d’ansietat va sortint cada cert temps, tant en infants com en adults. Els salvivides poden ser artificials, com els medicaments que fan desaparèixer l’angoixa a l’instant; o naturals, un bon especialista en psicologia, amb unes quantes sessions centrades en la matèria, ens pot ajudar a combatre-la mitjançant determinades estratègies que evitaran que hàgim de dependre de per vida d’un medicament. Està bé saber com treure-se-la de sobre quan ens ve a veure i que el nostre entorn familiar sàpiga com actuar.