Qui no ha sentit dir alguna vegada això de: “El que has de fer és posar-te al teu lloc!”?
Potser ens ho ha dit algun amic, parent, companya de feina o, fins i tot, un veí del replà
de l’escala. O potser hem estat nosaltres qui l’hem regalat a algú altre com si fos una
fórmula màgica que funciona sempre que es pronunciï en un to segur i un pèl
autoritari.
Posar-se al seu lloc. De fet, podríem dir amb un somriure que la cosa sí que té una mica
de màgia… i és que estar en un bon lloc a les nostres relaciones personals ens pot
ajudar a què siguin menys conflictives i més fluïdes i amoroses.
No cal dir, però, que el nostre lloc no sempre és el mateix sinó que varia i està en
funció de qui és l’altra persona amb qui ens relacionem. En aquest sentit, som una i
moltes persones alhora: puc ser l’Helena a la meva feina, la “mama” dels meus fills, la
“nena” per a la meva mare… Fins aquí, tots d’acord: durant el nostre dia a dia fem i
desfem els nostres “papers” de manera automàtica i, sovint, des del filtre subjectiu
que ens impedeix prendre distància i mirar amb perspectiva la situació.
Aquesta distància i una mirada global ens la facilita l’eina terapèutica de les
constel·lacions familiars. Si mai heu participat en una taller de constel·lacions, haureu
comprovat que les persones-representants mostren, de manera clara, quin és el seu
lloc en la situació expressada, observant-se fàcilment com es col·loquen respecte les
altres persones i quina és la dinàmica relacional que s’hi dóna. I el que és més
important: si el lloc on es situen dificulta o beneficia la relació, si els aporta o no
benestar. I és que, de vegades i sense saber-ho, ocupem un lloc que no es correspon,
bé perquè estava buit o bé perquè hem “fet fora al seu titular”. I tot això sense
adornar-nos-en.
Durant el desenvolupament d’una constel·lació familiar realitzem moviments que ens
permeten prendre consciència d’allà on estem i treballar, per exemple, per ocupar el
lloc de fill o de filla davant els nostres pares, de parella respecte el nostre company, de
mare/pare amb els nostres fills… sempre de manera respectuosa i sense imperatius,
deixant a cadascú allò que li correspon i prenent la responsabilitat del que ens és
propi.