Tots els nens tenen la seva originalitat
Ja des de bebès, la nostra manera de moure’ns, de parlar, de mirar, els nostres gestos, els nostres somriures, la nostra mirada… conforma la nostra manera absolutament original de ser i d’estar en el món. De com ens hi relacionem.
De vegades, quan parlo amb el pare o la mare d’infants o nadons, i els pregunto sobre quina és la originalitat del seu fill es queden astorats: pocs han observat amb deteniment el seu fill. Què es allò que té ell o ella que el fa diferent a la resta, diferent al seu germà, cosí… o a la resta dels nens i nenes de l’escola o de la llar d’infants. Què fa que el Blai sigui el Blai, què fa que la Maria sigui la Maria… Com s’ho fa el Blai per aconseguir una cosa del seu pare/mare? Com ho demostra? Com saps quan la Maria està trista, enfadada, enrabiada, contenta? És un nen sensible? A quines coses és més sensible? Li agrada manar en el joc o es deixa portar? Com ho fa per fer amics? Com demostra la seva curiositat? És prudent o arriscat? Fa les paus quan es baralla? Què sap fer més bé, en què destaca?…
Preguntes com aquestes ajuden a conèixer l’originalitat del teu fill. No hi ha respostes correctes ni incorrectes. Hem de conèixer l’originalitat dels nostres fills, acceptar-la i potenciar-la.
Potser hi ha més d’una manera de mirar un infant o un nadó, no només la mirada que ens configuren des de pediatria (als set mesos hauria de pesar tant i fer això o allò) o la mirada d’una escola normativa, on tots hem de ser iguals (hàbits i coneixements curriculars apresos). No tots els nadons o infants han de ser iguals i això és fantàstic! Per això, si tu mires diferent, el teu fill o filla aprendrà que la diferència és un bé i se’n sentirà orgullós.
Recorda que el teu fill és absolutament original: Que mai no t’ho faci oblidar ningú