Prendre decisions a la vida forma part d’aquesta petita i rica regió cap a l’existència: el regne de la llibertat, la responsabilitat, l’elecció, el remordiment, el desig i la voluntat
La majoria de nosaltres voldríem no haver de prendre decisions. Les decisions sempre generen ansietat per assolir la llibertat i moltes vegades tendim a fer tot el possible per evitar decidir de forma activa. I és per això que utilitzem astutes estretègies per no prendre-les directament, o obliguem els altres a prendre-les, d’aquesta manera ens treuen de sobre part de la responsabilitat que comporten.
A la consulta, de vegades els adults m’expliquen que són infeliços en el seu matrimoni i em diuen coses com: “tant de bo enganxés al meu marit amb una altra i així podria deixar-lo” o “tant de bo que es portés malament amb mi”; o referint-se a la seva feina, afirmen: “tant de bo em canviessin el director o els companys de feina, així tot s’arreglaria” o “tant de bo que em paguessin menys i així ho podria deixar”. Són estratègies perquè, de forma passiva, canviïn les condicions ambientals que em provoquen angoixa, sense haver de triar i d’arriscar-me a l’error.
Hem de tenir en compte que prenem una decisió fins i tot quan no la prenem, o quan fem que un altre la prengui per nosaltres. Un hauria d’assumir la responsabilitat de la seva acció i després preguntar-se si n’està satisfet i si està content amb la manera com l’ha pres. No hauríem de voler canviar el nostre entorn sinó a nosaltres mateixos. Prendre decisions a la vida forma part d’aquesta petita i rica regió cap a l’existència: el regne de la llibertat, la responsabilitat, l’elecció, el remordiment, el desig i la voluntat. I, quan prenem les decisions així, de forma activa, l’encertem fins i tot quan ens equivoquem.