Ja des de bebès, la nostra manera de moure’ns, de parlar, de mirar, els nostres gestos, els nostres somriures, la nostra mirada… conforma la nostra manera absolutament original de ser i d’estar en el món. De com ens hi relacionem.
De vegades, quan parlo amb el pare o la mare d’infants o nadons, i els pregunto sobre quina és la originalitat del seu fill es queden astorats: pocs han observat amb deteniment el seu fill. Què es allò que té ell o ella que el fa diferent a la resta, diferent al seu germà, cosí… o a la resta dels nens i nenes de l’escola o de la llar d’infants. Què fa que el Blai sigui el Blai, què fa que la Maria sigui la Maria… Com s’ho fa el Blai per aconseguir una cosa del seu pare/mare? Com ho demostra? Com saps quan la Maria està trista, enfadada, enrabiada, contenta? És un nen sensible? A quines coses és més sensible? Li agrada manar en el joc o es deixa portar? Com ho fa per fer amics? Com demostra la seva curiositat? És prudent o arriscat? Fa les paus quan es baralla? Què sap fer més bé, en què destaca?…
Preguntes com aquestes ajuden a conèixer l’originalitat del teu fill. No hi ha respostes correctes ni incorrectes. Hem de conèixer l’originalitat dels nostres fills, acceptar-la i potenciar-la.
Potser hi ha més d’una manera de mirar un infant o un nadó, no només la mirada que ens configuren des de pediatria (als set mesos hauria de pesar tant i fer això o allò) o la mirada d’una escola normativa, on tots hem de ser iguals (hàbits i coneixements curriculars apresos). No tots els nadons o infants han de ser iguals i això és fantàstic! Per això, si tu mires diferent, el teu fill o filla aprendrà que la diferència és un bé i se’n sentirà orgullós.
Recorda que el teu fill és absolutament original: Que mai no t’ho faci oblidar ningú