“Si vols que la teva parella et deixi, fes-li un regal cada dia!”. Aquesta frase, pronunciada en clau d’humor per un bon professor i gran terapeuta, té molt de veritat si la posem en relació amb un dels anomenats “ordres de l’amor” pels quals es regeixen les constel·lacions familiars: l’equilibri entre el donar i el rebre, entenent aquí el rebre d’una manera activa i no des de la passivitat.
El tema de l’equilibri l’hem d’emmarcar dins del tipus de relació en què es dóna. No és el mateix “donar-rebre” en una relació entre pares i fills que “donar-rebre” en una relació de parella sentimental. Mentre que a la primera existirà sempre un gran desequilibri perquè els pares donen i els fills reben, a la segona, en tractar-se d’una relació entre persones adultes, l’equilibri passa a ser un factor clau per mesurar la salut i la vitalitat de la parella.
Aquest equilibri, salvant les diferències, ve a ser tan subtil i precís com el que desenvolupa el nostre òrgan de l’oïda i, de manera similar, el tenim interioritzat. És per això que, com per intuïció, sabem si estem en deute amb algú o si algú ens deu alguna cosa, si el saldo de l’intercanvi el tenim o no al nostre favor i a qui li toca moure fitxa a cada moment.
Potser per tradició o per educació hem considerat que quan més donem a l’altre, millor. Segur que ens és familiar allò de “com potser que em tracti així (o que s’enfadi amb mi)?… amb tot el que jo li dono!”. I, ni per un moment, ens parem a pensar que el que donem pot resultar a l’altre excessiu, o no ho pot rebre o, simplement, no ens ho ha demanat. I que donar d’aquesta manera ens pot col·locar per damunt de la nostra parella, en una posició de superioritat que la deixa, en conseqüència, per sota. Tot, és clar, disfressat de les millors intencions.
En paraules d’en Joan Garriga, “del que es tracta és de donar el que tenim i podem, el que l’altre vol i és capaç de rebre i compensar d’alguna manera, mantenint-se lliure i digne.”. I, per l’altra banda: “rebre només allò que l’altre ens dóna, volent i podent, i que som capaços de compensar d’alguna manera, mantenint-nos lliures i dignes”.
Serà d’aquesta manera que el vincle en la parella quedarà compensat i equilibrat positivament.